«Encara que la seva llei de lobbys tingui el suport entusiasta de SUMAR i de les altres esquerres espanyoles, senyor Matute, les grans empreses i consultores no tenen cap problema amb la seva llei. Per què? Doncs perquè tenen els recursos econòmics i de personal per poder assumir les càrregues burocràtiques que la llei demana i les deixa en una situació de privilegi en la relació amb l'administració i el sector públic. En canvi, aquestes mateixes càrregues burocràtiques, que per cert, són moltes més que les que demana Europa, no s'han d'exigir a una empresa de serralleria, no s'han d'exigir. A la Cooperativa Agrícola de Batea, no s'han d'exigir a la Unió de Botiguers de Sant Celoni. No s'han d'exigir a les associacions de terrissaires de la Bisbal o de Torners de la Vall del Ges, ni tampoc s'han d'exigir a un club esportiu que es dediqui a l'esport adaptat, ni tampoc ni tampoc s'han d'exigir a un professional especialitzat especialitzat en un tema o a qualsevol ciutadà que es posi en contacte amb l'administració. No se'ls han d'exigir aquestes càrregues. No són càrregues exigibles a ningú que ocasionalment i de forma no remunerada, s'hagi de relacionar amb l'administració per la raó que sigui. Per tant, per a tots aquests. Aquesta mateixa llei suposa una barrera burocràtica desproporcionada que desincentiva la seva relació amb l'administració. I això és un perjudici tant per a l'administració i el sector públic com per a la societat civil, perquè té un efecte dissuasori. I qui hi surt guanyant? Doncs és evident. Les grans empreses, les grans empreses que dediquen milions d'euros a influir en els seus departaments, les grans empreses que dediquen milions d'euros a influir, volia dir també els seus departaments de relacions institucionals. I també hi surten guanyant els professionals de la representació d'interessos que cobren d'aquestes grans empreses precisament.»

Fragmento 2 de 10 de esta intervención.