«Segona característica. Aquest pacte pretén naturalitzar també els procediments en frontera, cosa que farà que tots els sol·licitants d'asils que ho facin d'urgència al mateix pas fronterer i que siguin provinents de països amb una taxa de reconeixement baix vegin vulnerats els seus drets i que, per tant, la seva sol·licitud no sigui estudiada amb el zel necessari i individualitzadament, és a dir, resolucions, allò, con ciclostil. Tercer. Perquè pot arribar a fer que siguin habituals les detencions massives i les expulsions exprés. No crea un mecanisme de corresponsabilitat real en la reubicació dels països de la Unió Europea, sinó que augmenta la pressió sobre els estats que ja fan un gran esforç en l'acollida. Manté l'obligatorietat de demanar l'asil al primer país on s'arriba. I després, i com a quarta característica -i aquesta ens sembla increïble que l'hàgim de comentar-, perquè naturalitza un sistema flexible entre països de la Unió -i també respecte de tercers països- que permet pagar per no acollir. Ho torno a repetir: pagar per no acollir.»

Fragmento 6 de 11 de esta intervención.