«Convé primer el que suma. Ho diem amb humilitat. Una esmena bona és que la signi i la votarem a favor. És un sí memòria, com deia abans. Reconeixem la sort de ceguesa com a discapacitat pròpia. Es reconeix també els banys adaptats a persones amb autonomia a les estacions. Un facilitador processal perquè ningú es quedi sense justícia per no entendrela. Segon, el que resta com sempre, el Partit Popular ha fet servir la majoria absoluta del Senat per tocar la Llei d'Educació i treureli la preferència a l'escola inclusiva. Això no és una esmena a la llei de dependència. És un debat de dècades colat per la porta del darrere. I aquesta no la votarem. Al Senat ens vam abstenir en la votació final perquè el text sortia amb coses que no podia avalar. Avui votem esmenes per esmenes i direm sí o no a les que ens semblin bé. I tercer, i més important, el que falta la coma. Deixi'm que ho expliqui la CUME és això. Tens fills amb un càncer o amb una malaltia greu? Redueixes la jornada a la meitat o més per cuidarlo i la Seguretat Social et paga la part del sou que deixes de cobrar. Ni més ni menys. No és una ajuda, no és una ajuda. Senyor ministre, la Seguretat Social és salari diferit. Es paga amb cotitzacions en cotitzacions i només cotitza aquell que és treballador. I les cotitzacions són perquè quan una part de la classe treballadora li va malament o quan arriba al final de la seua època laboral, se li retorna. Llavors, el que demana la gent de la CUME no és cap ajuda, és que els diners que van a la caixa de la Seguretat Social, que no són de cap govern, sinó que són de la classe treballadora, vagin per ells. Això és la columna. Salari diferit. No oblidi aquesta paraula. No és un impost, no és una ajuda.»

Fragmento 2 de 11 de esta intervención.