«Però sobretot, tal com assenyalen els advocats, els efectes perjudicials del requisit de possibilitat es posen en evidència quan en els judicis de família hi ha l'element d'estrangeria, quan un dels pares és estranger, perquè llavors la negociació prèvia al MASC, el que serveix és d'alerta, és d'avís perquè el pare o mare que resideix a l'estranger, sigui a Suïssa, sigui els Estats Units, sigui el Marroc, tant li fa. Aquest pare resident a l'estranger, s'avanci i reclami per als jutjats del seu país la competència i, en conseqüència, aquesta competència la perden als jutjats d'aquí. I el progenitor? I el progenitor de qui ha d'anar a litigar pel seu fill o filla a l'estranger? Amb tot el que això comporta a nivell personal, a nivell econòmic, etcètera. També volem dir, i volem deixar clar, que el debat per donar els marcs per als menors en els judicis on hi ha menors implicats no és un debat tancat. El benestar dels menors és l'interès superior. Per això cal escoltar tothom. Veure tots els matisos quan hi ha violència, quan hi ha intimidació, una necessitat urgent o l'element d'estrangeria el que abans ens referíem. És evident que la justícia ha d'actuar per evitar qualsevol risc en la resta de procediments familiars, tal com assenyalen els professionals de la psicologia de Catalunya. Cal valorar la utilitat d'una intervenció professional segura. Una intervenció que ajudi a reduir l'escalada en uns conflictes dominats per l'emoció, la visceralitat, l'hostilitat, perquè, com assenyalen aquests professionals de la psicologia, experts en família i experts en aquestes situacions, una sentència pot tancar un judici, però no sempre resol el conflicte familiar.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.