«Moltes gràcies, presidenta. M'encanta aquesta moció del PP que fa un com el Pisuerga passava per Valladolid. Parlem d'educació, però el primer que fem, si us plau, és expulsar els moros, no fos cas que ens oblidéssim de dir, oh! A cada intervenció. Mirin, els joves migrants sols que van arribar a Ceuta jugantse la vida, no són un problema que s'ha de retornar, són menors i com qualsevol altre infant, tenen drets, s'han de protegir i garantir. I precisament quan parlem de garantir drets, els infants i els joves hem de parlar d'educació. Això sí. En això sí que ho han lligat. El professorat català fa mesos que està mobilitzat i quan el professorat s'atura no està defensant privilegis, està defensant l'escola pública, la qualitat educativa i el futur del país. La situació ara mateix a Catalunya és clara i preocupant. Plantilles tensionades, ràtios elevades, manca de recursos i massa càrrega burocràtica sobre els centres i els docents. El professorat és el pal de paller del nostre sistema educatiu i ha dit prou. Quan el professorat diu prou és perquè la situació no és complicada, és insostenible, però sobretot perquè fa temps que se'ls exigeix que aguantin amb esforç individual allò que les administracions no estan sostenint, amb recursos, amb planificació i amb polítiques educatives. No podem parlar de millorar els resultats educatius sense parlar també de millorar les condicions en què aprèn l'alumnat i treballa el professorat, la segregació, les desigualtats socioeconòmiques, les ràtios elevades, la falta de recursos i la situació dels centres no són problemes diferents, formen part d'una mateixa realitat. No podem exigir més als centres sense donarlos més recursos i no podem parlar d'excel·lència educativa si no garantim unes condicions dignes perquè els docents puguin fer la seva feina.»

Fragmento 1 de 2 de esta intervención.