«Al final ens hem acabat posant tots d'acord i gràcies a negociacions bastant forçades, hem tingut més jutges que han anat a parar a Catalunya. Ha sigut un dels elements d'acord per aprovar algunes disposicions, però és que en realitat jo crec que estem perdent de vista que si ens creiem això de que el poder judicial és la tercera pota de la separació de poders, la tercera pota o el tercer poder o la tercera pota d'un Estat democràtic de veritat, de benestar de veritat amb imperi de la llei, de veritat, és obvi que la inversió que es fa tant en mitjans materials com en mitjans humans, com en jutges, com en fiscals, és insuficient. I és insuficient perquè al final és el que garanteix si la ciutadania, quan té un problema o una controvèrsia o un conflicte, pot anar a resoldrela dintre d'una racionalitat esperable de sentència o no. I aquí vaig al que és la meva obsessió, jo diria que gairebé personal. El Consell General del Poder Judicial, que té les atribucions de sanció, té a la Llei Orgànica del Poder Judicial quins són els elements de règim intern pels quals es poden sancionar jutges. I és obvi que l'error no s'inclou entre aquestes. Entre aquests motius de sanció, és obvi també que l'error pot generar una responsabilitat patrimonial de l'Administració. I és obvi també que es treu de l'ordenament a través de successius recursos. Fins aquí és l'estructura que tenim ara, però el que és cert és que això no s'està complint. El que és cert és que la importància que té l'activitat jurisdiccional i l'impacte que té a la vida de la ciutadania, per bé que tots el tenim molt clar, de vegades sembla que els propis jutjats no en siguin conscients. És a dir, quan t'arriba un desnonament on tens la certesa de que hi ha un anunci de suïcidi, si es produeix aquest desnonament amb una persona vulnerable, el jutge o la jutgessa no pot obviarho. I si el suïcidi s'acaba produint, com va passar ara fa una setmana i mitja o dues a l'Hospitalet, perdoneu, però alguna responsabilitat hi ha d'haver. Alguna responsabilitat hi ha d'haver. El que no pot ser és que, malgrat que tinguem un espai per l'error, no siguin mai responsables dels efectes a la vida que tenen les seves sentències.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.