«Però la llei és la que és. La llei és la que és i la seva interpretació sempre cau a favor dels mateixos. I d'això la gent n'és molt conscient. Això qui ho atempera a vegades: el quart torn és cert. A vegades l'atempera, però aleshores potser és que la tria de jutges i jutgesses no l'estem fent correctament. Potser que els principis només de mèrit, capacitat i pagament en el teu preparador particular, que per cert és un jutge de no sé on i que cobra en negre, no és el sistema. Potser és que les beques que es proposaven són l'element imprescindible perquè gent que no prové d'aquestes famílies puguin accedir a l'exercici de la jurisdicció. I jo el que els dic és que si realment aquest Estat vol seguir passant, per mi, ja els dic que incompleix algun dels paràmetres fonamentals, però vol passar per un Estat democràtic i de dret i subjecta a la llei, repensin la justícia. Perquè la justícia ara mateix actua com un element ideològic. I parlo de la sensació de la gent que a vegades és molt més important que la realitat com un element carpetovetònic, decimonònic d'aplicació d'una normativa que, d'alguna manera a la vida i la tria de la gent a través del poder legislatiu, modifica però, que no arriba mai a les sales de justícia. Per mi el gran exemple d'això va ser la interpretació que s'ha donat tant a les sentències dels interins, que volia fer un comentari sobre jutges i jutgesses substituts però no tindré temps, com amb el tema de les hipoteques.»

Fragmento 4 de 8 de esta intervención.