«Presidenta Armengol, gràcies. Senyores i senyors diputats, bona tarda. Avui debatem sobre la llibertat d'expressió i els límits d'un dret fonamental que es defensa i es practica cada dia. Fa una setmana, aquí mateix, els dèiem que l'Estat ha de fer net, que no es pot empastifar més. I avui, per parlar de la llibertat d'expressió, recordem que la democràcia és una actitud que hauria d'impregnar-ho tot i ho hauria d'impregnar sempre. Però els temps són difícils. A Europa bufen mals vents per a la llibertat d'expressió i al Reino d'Espanya també. Si fem memòria, el PP no va trobar cap urna de l'1 d'octubre i una part de l'Estat obscur i profund encara no ho ha paït. A la vegada, el PSOE -sí, sí, el PSOE- es va equivocar votant el 155. Quin greu error. Aleshores, en aquell moment molts, en lloc de pensar que el PSOE havia anat cap a la dreta -que hi va anar-, molts van fer veure que el carril de la dreta havia quedat buit, i a partir d'aquí la història és desgraciadament coneguda. A Espanya el sistema de partits, senyores i senyors diputats, es va obstinar a anar contra les roques. Arribada de Vox, arribada de Vox, neofranquisme. Avui déu-n'hi-do quin festival de nostàlgia. Intent de retrocés de drets i de llibertats. Per això alertem, des de Junts alertem que a l'Estat espanyol la democràcia està en regressió. Nosaltres no ens posarem la capa de superheroi per salvar Espanya. No ho farem, no ho farem. Junts senzillament defensa i defensarà la nostra llibertat i el dret de Catalunya a ser allò que col·lectivament vulguem ser. És l'hora de sacsejar la zona de confort d'un Estat espanyol que voldria tenir els catalans com a xaiets, quiets i muts en el marc de les autonomies del 78. Però els catalans no som xaiets ni estem muts. Però, això sí, sempre, sempre, sempre, defensarem la democràcia.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.