«Bon dia. Moltes gràcies, president. Què tal, senyor ministre? El 21 de maig vostè deia. 'Habrá presupuestos'. Es un compromiso que adquiere la seva constitució, que diria que Deu mana més que vostè. Diu que s'han de presentar com a molt tard els pressupostos. Avui, 30 de setembre, ja està a punt per presentar. Els té a punt de registrar o ha mentit a la gent? De nou, senyor ministre, 27 de març de 2026. En paraules de vostè, 'la España actual tiene todos los indicadores económicos y sociales mejores de la historia. 22 d'abril'. També, en paraules seves, 'los salarios reales han crecido por encima de la inflación. Es evidente que estamos mejor que hace ocho años'. De veritat què pensa això, senyor ministre? O també mentia quan deia això? Com ha fet amb els pressupostos? I si pensa això, vostè surt al carrer o només es passeja per les catifes del ministeri? Vostè parla amb la gent, amb els treballadors, amb els autònoms, amb les families, amb els joves? I parla o només escolta la música que li sona al voltant dels aduladors que té al costat? Perquè aquí només hi ha dues opcions: o vostè desconeix la realitat i per tant, tenim un problema o menteix quan afirma que Espanya té els millors indicadors econòmics i socials de la història. Doncs ja li dic jo: menteix. Només cal sortir al carrer i veureho. I menteix quan diu que la gent avui està millor que mai. Menteix. Només cal escoltar qualsevol conversa de carrer. I menteix quan diu que les famílies viuen millor avui que mai, menteix. Només cal mirar què els hi passa bona part de les famílies d'aquest país.»

Fragmento 1 de 12 de esta intervención.