«I tot això perquè vostès no tenen vergonya. Perquè si no, no s'atrevirien a ferho. Estan ofegant la gent. I tant que estan ofegant la gent! L'arribada de la factura de la llum de cada mes. A la gent els hi fa por omplir el dipòsit del cotxe. És esgarrifós. I el cost de la calefacció s'ha doblat en els últims mesos. Vostès estan convertint la vida quotidiana de moltes famílies en una cursa diària per la supervivència. Això sí, mentrestant, els seus ingressos com a Estat no paren de créixer. Estan en xifres rècord. Vostès estan creant un país de treballadors pobres. De fet, són una màquina de fer pobres. Estan creant un país de subsidiats. Un país on esforçarse no serveix de res. No té cap mena de premi i no té cap mena d'incentiu. Un país on tenir alguna cosa en propietat és garantia de ser perseguit pel propi Govern. Un país gris, un país que no té cap mena de futur ni genera cap mena d'il·lusió a guanyar el dia a dia.»

Fragmento 6 de 12 de esta intervención.