«Gràcies, president. Senyor ministre, l'he escoltat atentament i és evident que vostè o no ha entès res del que jo li he explicat o senzillament no m'ha volgut entendre perquè novament grans xifres, grans proclames, grans titulars. Tot això acompanyat dels aplaudiments dels seus diputats per posar força llacets a la cosa. I evidentment, que no falti la dosi del seu govern de presumir de tindre cada dia més misèria i haver de subsidiar cada vegada més famílies a tot l'Estat. Per tant, en definitiva, la típica propaganda socialista a la qual estem acostumats des de fa des de fa anys. En un context amb una inflació descontrolada, amb el deute públic més gran de la història, amb un sistema de pensions més endeutat que mai i per tant, més insostenible que mai, amb una indústria perdent competitivitat a marxes forçades, amb uns autònoms ofegats a impostos, amb una infraestructura elèctrica col·lapsada, amb uns serveis públics tercermundistes, amb unes llistes d'espera inassolibles, amb trens que no funcionen, amb sous estancats, amb un atur juvenil desbocat, amb la taxa d'emancipació juvenil més baixa que mai, amb joves que després d'estudiar tota la vida, resulta que tenen una nòmina que no els permet arribar a cap lloc en parelles obligades a ajornar tindre fills perquè no es poden permetre econòmicament aquesta nova etapa de la seva vida. En polítiques d'habitatge que han estat un absolut fracàs, amb un índex de pobresa altíssim i amb xifres rècord de persones subsidiàries. Fa un moment vostè presumia amb metges, amb mestres, amb pagesos, amb pescadors, amb usuaris del transport públic i molts altres col·lectius manifestantse al carrer en contra de les seves polítiques dels governs socialistes. I amb tot això, vostè torna a sortir aquí i ens nega la realitat.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.