«Gràcies, president. Bon dia. Imaginin que fan les maletes. Maletes per anar a estudiar a la ciutat. Maletes per fer un viatge amb les amigues, maletes per anar a veure la família uns dies. O inclús maletes per venir a treballar al Congreso. Imaginin la sensació d'il·lusió en ferles. Per començar, una etapa apassionant, per passar uns dies de vacances i desconnexió, i també la de tornar a casa després d'uns dies allunyat dels teus. Ara imaginin que fa setmanes que tenen la casa plena de maletes plenes de records de tota una vida i que les tenen allà omplint el menjador només esperant que qualsevol dia es presentin desenes de policies armats per tirar a terra la porta de casa seva i treure'ls a la força. Aquí és on som. Doncs aquí és on cada dia viuen desenes de Mari Carmen d'algues i delícies sense cap esperança. Des d'Esquerra Republicana hem dit i exigit desenes de vegades que s'havia de parar aquesta escalada, que el problema de l'accés a l'habitatge era el drama social més important dels nostres temps i que era a més és més, diria que és i serà la gran assignatura pendent del seu govern. N'hem parlat en públic i en privat, però avui som on som per la pressió del carrer, pel descontent col·lectiu, davant de la manca d'acció, per donar resposta al que fa temps que és un clam social. Cal garantir el dret a l'habitatge per sobre de l'especulació.»

Fragmento 1 de 16 de esta intervención.