«Bona tarda, diputats, diputades. Ara li preguntava al company Pisarello si vindrà a la mateixa presó que jo o a una altra perquè fa un moment l'han enviat a la presó, i té molt a veure amb el que estem parlant. En realitat, he quedat sorpresa que hi hagués un torn en contra, perquè és que sembla quasi impossible que ningú pugui fer un torn en contra davant de la defensa de la llibertat d'expressió. Doncs hi ha hagut torn en contra. I de vegades et planteges si això és una càmera oculta que està fent-se per veure quines reaccions tenim davant de la inconsistència absoluta i del retorn al passat que representen determinats plantejaments, però és real. Diputades i diputats, hi ha una sèrie de diputats aquí que pensen que encara la legislació és massa dèbil, és massa tènue. O sigui, que pensen que per cremar una foto del Borbó has d'anar a la presó, però per dir: 'Que lo cuelguen por los talones', escolti'm, això res, gratis tu, perquè això és llibertat d'expressió. Doncs és sorprenent. És sorprenent perquè té a veure amb la vara de mesurar, i té a veure també amb la paraula més vella que segurament tenim en tots els idiomes, però que l'hem aconseguit convertir en una paraula completament buida, que és la de llibertat. És a dir, quan tu parles de llibertat aquí, s'entén prendre canyes. Quan nosaltres parlem de llibertat allà, s'entén poder dir, poder pensar, poder viure, poder ser el que volem. Clar, així és impossible que d'alguna manera ens posem d'acord perquè estem parlant de conceptes ontològicament que no tenen res a veure. Libertad para ir al bar, libertad para fumar, libertad para contaminar, libertad... No estem parlant d'això, estem parlant de la llibertat que configura el pensament.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.