«Hi ha una cosa curiosa que passa últimament, des que es va fer aquest binomi ley mordaza-modificació del Codi Penal, que després en parlaré. I és que tu estàs a casa veient la tele i veus un programa i dius: 'Ui, aquests se les carregaran. Ui, aquests directes al tribunal', i efectivament, directes al tribunal, porque la Virgen del Rocío, uy la Virgen del Rocío cómo atacó a las convicciones religiosas de no sé quanta gent. Per l'amor de Déu, era un gag, i van acabar encausats, hi va acabar en Domínguez, hi va acabar en Toni Soler, hi estan acabant periodistes nostres, hi estan acabant gent que es dedica a fer caricatures als diaris, hi estan acabant els que diuen: 'Los Borbones son unos ladrones', i insisteixo, 'los ladrones son los Borbones', no, però 'te van a colgar por los pies', sí, la qual cosa és molt més violenta. A l'entorn d'això, i com que el que diré començaran a dir allò de: 'Retírenlo del Diario de Sesiones', es volia fer un comentari. Ens agradi més o ens agradi menys -i a mi per un tema vital no m'agrada gaire- estem al 2023. Nosaltres podem demanar que es retiri de l'acta de sessions el que ens doni la gana, però és que les sessions ara són retransmeses. Seguiran fent gaire el ridícul aquell de: 'Retírenlo del Diario de Sesiones' quan algú al YouTube lo puede repetir tres milions de vegades? I això té a veure amb la consciència de fins on arriba la capacitat que tenim de transmetre idees. Per tant, és obvi que al segle XXI la llibertat d'expressió ha de ser un límit, ha de ser una definició, diríem no de no ingerència, si no de no sotmetiment. I aquest és un concepte interessant. És un concepte interessant perquè els que la defensem, i aquí interessa dir que faig un comentari polític o personal, és poder cremar les banderes que ens doni la gana. L'espanyola sí, però si algú crema la catalana, escolti'm, és que m'és absolutament indiferent. Que es cremi la foto del rei, sí. I si algú crema la del president del Govern de la Generalitat, doncs per ell farà, contaminarà una miqueta més. És a dir, tot allò que ens ofèn ens fa saber qui som i hem d'estar disposats a escoltar-ho per créixer col·lectivament.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.