«Gràcies, president. La veritat és que hi ha debats que fa fins i tot vergonya que haguem de tenir com a societat. El d'avui, senyories, és un. Subscric totalment el final de la intervenció de la companya del PNB, perquè la violència masclista existeix, la violència vicària existeix i les dues maten. I no ho dic jo, ho diu l'Organització Mundial de la Salut i Nacions Unides, que defineix la violència masclista com una pandèmia global i un problema de salut pública devastador. No ho diem nosaltres, ho diuen institucions internacionals mentre hi ha dones i infants que la pateixen cada dia. Vostès venen aquí a negarla a qüestionarla i a sobre volen impedir que les institucions les protegim. Ens presenten aquesta esmena perquè, segons vostès, la llei de violència vicària parteix d'una premissa falsa que només els homes utilitzen els fills per fer mal a les seves parelles. Entenc que no s'han llegit el projecte de llei. Però tranquils, jo els ho explico. Hi ha una forma de violència masclista que consisteix a utilitzar els fills i filles, persones estimades o animals de família per fer mal a una dona. Això és la violència vicària, la violència que s'exerceix sobre un tercer per fer mal a algú. I això fa aquesta llei. Reconèixer aquesta violència donarli nom i obligar les institucions a donar resposta a la pitjor violència que es pot exercir contra una dona que és mare, la dels seus fills, la que es fa contra els seus fills.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.