«Des de l'any 2013, 68 infants han estat assassinats per violència masclista contra les seves mares. 3 aquest mateix any. Aquests infants no són danys col·laterals, són víctimes de violència i cal dir pel seu nom. A més, aquesta violència no s'acaba necessàriament quan una dona decideix marxar. De vegades és quan el control canvia de forma. Les visites, les comunicacions, les amenaces o utilitzant qualsevol situació per continuar exercint poder sobre aquella dona. I això també és violència, encara que no hi hagi ni un cop ni una agressió física directa. Per això és tan important que les institucions siguin capaces d'identificar aquestes situacions i actuar abans que el risc es converteixi en tragèdia. I amb això vull ser molt clara. No n'hi ha prou amb aprovar lleis si després no s'apliquen. No n'hi ha prou amb reconèixer la violència vicària. Si després una dona va entrar, ha d'entrar a un jutjat i sentir que no se l'escolta, que se la qüestiona o que no se li dona la protecció que necessita. Ho hem viscut massa vegades. Hi ha hagut massa vegades conseqüències devastadores. Jutges i jutgesses, com per exemple la senyora Verdejo a Barcelona, negant la protecció i inclús el propi testimoni de mares i fills de forma cruel i repetida. Per això també és important que parlem de la violència institucional que existeix en l'àmbit judicial d'aquest país. No ens podem permetre que una dona que ha patit violència masclista trobi més i més violència quan decideix demanar ajuda, quan no se l'escolta, quan es posa en dubte el seu relat, quan se la fa repetir una vegada i una altra que ha viscut i quan no es té en compte el risc que pateixen els seus fills. Les institucions també ens estan fallant i quan hi ha infants aquesta responsabilitat encara és més gran. Un infant no ha de carregar amb les conseqüències d'un sistema que no ha sabut protegir la seva mare ni a ell. Igual que un infant no pot carregar tota la seva vida amb unes seqüeles psicològiques immenses derivades d'haver estat testimoni de com el seu pare apallissaven la seva mare davant dels seus ulls. Aquesta violència també l'hem de protegir i també ha de quedar recollida en aquest projecte de llei. Quan una dona demana ajuda, les institucions no poden limitarse a preguntar si el que explica és prou greu. Han d'actuar. L'han de protegir i han de protegir els seus fills. I quan parlem d'infants, de persones estimades o d'animals de família. Arribar tard pot tenir conseqüències irreversibles per a tots i totes elles.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.