«Gràcies, senyora presidenta, senyores i senyors diputats. Com i fa referència a la iniciativa, vull començar per fer un agraïment a tot el personal públic que està treballant a Ceuta des de fa dos mesos. Els militars, per descomptat, el personal d'ordre públic, funcionaris, serveis assistencials. I, evidentment, també ho vull fer a totes les ONGs voluntaris que també estan treballant en la vessant humanitària. Hem viscut ja i hem debatut moltes iniciatives sobre aquest tema aquestes últimes setmanes. Òbviament perquè és una crisi molt greu. Fa dos mesos que va succeir i encara està oberta. No està resolta, però per no repetir els arguments i no tornar a debatre sobre coses que ja han estat dites, deixi'm que avui faci una intervenció al voltant d'una reflexió. Els uns per poc i els altres per massa. I ho explicaré. Un és el Govern que van actuar tard i malament, sense saber defensar la frontera, sense desplegar mitjans policials o militars per fer un efecte dissuasori davant d'una amenaça imminent, cometent tota mena d'errors. La batalla d'informes del CNI entre ministeris, no fent cas dels avisos del CNI, dient mentides, que si la màfia, que si els israelians quan la repressió de l'1 d'octubre ja ho deia la setmana passada van faltar tres vaixells plens de policies. Ara són incapaços de filtrar un sol vaixell per atendre tota la gent que malviu en barraques a les platges de Ceuta i poder fer una atenció adequada, tramitar tots els tràmits administratius i normalitzar una mica la vida quotidiana a l'espai públic. I per una altra banda, el Grup Popular, que gairebé tot ho resumeix a la defensa de l'ús de la força i a una qüestió militarista. Nosaltres no estem ni a un costat ni a l'altre.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.