«És un moment molt greu. I nosaltres, de veritat, ministra, ens vam creure que vostès posarien per davant poder començar a solucionar el problema, apostant per polítiques que sí que estan funcionant a altres països, per sortir del marc mental que durant massa anys s'ha anat instal·lant, i és que estem condemnats a viure el lloguer de manera permanent i de manera precària. I que els nostres fills estan condemnats a viure en habitacions. Ens vam creure de veritat, senyora ministra, que estaven vostès disposats a revertir la nefasta tendència dels darrers anys i que s'obria, per tant, una oportunitat per poder enviar un missatge d'esperança a la gent. I és que viure de lloguer en una habitació no ha de ser l'horitzó dels nostres fills. L'horitzó dels nostres fills ha de ser que puguin tenir un habitatge propi i una llar pròpia. Però vostès, senyora ministra, sembla que hi han renunciat. I nosaltres no ho hem fet. I ara, abans d'acabar, els hi explicarem per què. La gent no es mereix qualsevol reial decret. Hem de fer lleis amb el màxim rigor i la màxima solvència. Però sobretot hem de fer lleis que funcionin i que solucionin els problemes. I avui no hi ha cap jurista que signaria aquests reials decrets. Senyora ministra, aquest reial decret permet que els fons segueixin comprant, segueixin especulant i es segueixi desnonant. La proposta que nosaltres li vam presentar, tot això ho frenava. Però el més greu ja no és que vostès no s'hagin atrevit amb el fons, perquè no s'han atrevit. El més greu de tot és que amb qui sí que s'han atrevit és amb milers de famílies que s'esforcen i que aguanten ofegades un cost de la vida cada dia més alt.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.