«Perquè és molt curiós l'impacte que tindria a la premsa espanyola que un jugador del Barça, o ara mateix del Girona, digués que no vol jugar amb la selecció espanyola perquè és independentista. Ompliria hores i hores de tertúlies, programes i notícies, espais mediàtics esportius i no esportius. I en canvi, l'entorn mediàtic i social independentista assumeix amb naturalitat que un jugador independentista jugui amb la selecció espanyola, de la mateixa manera que hi ha independentistes que volen que guanyi la selecció espanyola i d'altres que volem que perdi, i no passa res. Nosaltres acceptem plenament la diversitat de la nostra societat. De fet, jo mateixa tinc amics independentistes que són del Reial Madrid i, com he dit abans, no passa res. Per què no accepten vostès la diversitat i la llibertat? Qui són els nacionalistes en aquest cas, vostès o nosaltres? En conseqüència, l'obligació d'anar a la selecció també és nacionalista en tant que persegueix obligar els millors jugadors i les millors jugadores per tal que Espanya aconsegueixi guanyar competicions. Qüestió de prestigi, d'honor, d'orgull, del que és el vostre nacionalisme, vaja. I la vostra visió impositiva, competitiva i heteropatriarcal del món, també. Només emmarcant-ho degudament aquí es pot entendre que una figura com Rubiales arribés a ser president de la Federació Espanyola de Futbol. Encara pitjor, el petó no consentit només fou la punta de l'iceberg de tot un procés d'assetjaments i abusos sexuals. Per això, des d'Esquerra Republicana de Catalunya reclamem que seria necessària una comissió d'investigació per explorar-ho i descobrir-ho.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.