«Anem a subratllar alguns detalls. Algunes jugadores es neguen a anar a la selecció espanyola. De fet, bona part de les millors jugadores. Segons la llei se les hauria de castigar, se les va castigar, i si no se les va castigar per què no es va fer? Què hauria passat -fixin-se bé- si en comptes de ser la selecció femenina hagués estat la selecció masculina? Què hauria passat? S'hauria permès aquesta situació sense una investigació més exhaustiva, sense depurar responsabilitats? No només es va tapar el tema, sinó que la cultura masclista continua impune a la federació esportiva fins al punt que, un cop esclata internacionalment el cas Rubiales, ha de ser cessat abans per la FIFA que per les institucions espanyoles. Pitjor, van intentar mantenir Rubiales al càrrec fins que va ser cessat per la pressió feminista i internacional. Però és que tots els que han estat còmplices de la seva cultura masclista i dels assetjaments que van denunciar les jugadores, tots, tots els que envoltaven i aplaudien mentre repetia: 'No voy a dimitir' segueixen allà, a la federació, i hem de continuar legalment obligant les jugadores a tornar a un espai que no és un entorn segur? Davant del cert perill d'assetjament laboral o sexual, o davant de les esportistes d'elit que han tingut problemes de salut mental per la pressió de les competicions, la llei nostra, la llei vostra, les continuarà obligant a anar a la selecció espanyola? He llegit que gairebé no s'imposen multes per aquest motiu. Si no s'imposen mai, o gairebé mai, no té sentit, doncs, mantenir la norma. Encara és pitjor, si només s'imposa en uns casos i no s'imposa en d'altres, no només per injust i prevaricador, sinó que la pregunta és: en quins casos s'imposa i en quins casos no?»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.