«Moltes gràcies president, senyor vicepresident. Sigui quin sigui el context, sigui quin sigui el que passa al món, treballar ha de servir per viure millor. Això és el que espera la gent quan sona el despertador cada matí. Tenir una llar on poder pagar les factures, estalviar una mica i donar un futur als seus fills. Poder viure amb tranquil·litat. Aquesta és l'essència. Treballar per viure millor. Vostè, senyor vicepresident, creu que això avui en dia és així? Vostè creu que la gent pot fer plans sense haver de patir cada dia per aquella despesa que arriba a casa? Doncs no. Aquesta aspiració tan normal avui s'ha convertit en una cursa d'obstacles. Joves que han estudiat i treballen i que no poden començar una vida pel seu compte; gent gran que es pregunta si la pensió els arribarà per poder viure amb dignitat; famílies que fins i tot amb els dos sous viuen pendents del saldo del banc; autònoms que arriben a final de mes sense saber què els quedarà per ells després d'haver pagat totes les seves obligacions; treballadors que malgrat l'esforç de cada dia, veuen com les polítiques del govern els ofeguen més el futur. I per tant, aquesta és la classe mitjana i treballadora d'avui a Catalunya. La gent que fa funcionar el país que s'aixeca aviat cada matí, la que compleix, contribueix i s'esforça, però la que sempre compta a l'hora de pagar, però després se sent exclosa quan necessita ajuda. Aquesta és la classe mitjana i treballadora de Catalunya, el cor del nostre país.»

Fragmento 1 de 7 de esta intervención.