«Senyor ministre, la gent que ho sosté tot. I quan aquesta gent diu que no pot més, que treballa però que no avança, que cada vegada viu pitjor, que ja no reconeixen el seu país i no se sent orgullosa d'aquest país com abans. Què els responen vostès? Que España vive el mejor momento económico de su historia i que les grans xifres macroeconòmiques són magnífiques per a una família? Senyor vicepresident, no paga les seves despeses amb els grans titulars que acostuma a fer el seu govern. Mentrestant, però, entre el 2018 i el 2025 vostès han recaptat un 61 % més d'impostos que quan van arribar. Un ofec fiscal tan fort que, per tant, porta als ciutadans a preguntarse què reben a canvi d'aquest esforç enorme en forma d'impostos. Reben un tren que arribi a hora cada dia, una visita mèdica quan la necessiten perquè no hi ha llistes d'espera? Una escola amb recursos que toca per poder formar bé els més petits? I cada pregunta que es fan si reben a canvi dels impostos que paguen, la resposta és la mateixa: res del que esperen és el que tenen vostès. Han empobrit, per tant, la classe mitjana i treballadora fins a límits insospitats. Avui més d'un terç de la població de Catalunya no té capacitat per afrontar despeses sobrevingudes. Viure al dia sense marge, amb por de qualsevol cosa que els hi pugui passar. Aquest és el llegat dels socialistes d'Esquerra, Podemos i dels Comuns: empobrir la classe mitjana i treballadora de Catalunya.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.