«Nosaltres, recordem una vegada més, vàrem votar en contra de la Llei de l'esport espanyola, fonamentalment perquè segueix sense reconèixer Catalunya com a nació en el món de l'esport internacional, però també per aquesta falta de sensibilitat amb les esportistes quan s'hauria d'haver aplicat tolerància zero davant la violència masclista. Rubiales encara no li havia fet un piquito no consentit a la Jennifer Hermoso, ni s'havia tocat els genitals a la llotja de l'estadi de la final del Mundial -segons ell, com a gest d'alegria. Encara no havia esclatat l'escàndol que ha portat al masclisme del futbol espanyol als titulars de mig món mediàtic. Però se sabia que l'esport és masclista i que calia protegir les esportistes. Ara sí, ara gairebé tothom diu que ho té clar, excepte els masclistes que segueixen atacant les jugadores, les acusen de denúncies falses, les tracten d'histèriques, d'exagerades. Però la majoria de la societat ha dit que s'ha acabat i vol castigar exemplarment els piquitos no consentits, els tocaments, els assetjaments, les coaccions o els abusos d'autoritat. Seguiran passant, perquè les jugadores no se senten protegides, perquè no ho estan, i ells ho saben. Perquè la por és i serà la principal aliada del masclisme. Però s'ha de poder castigar des de la llei. I és una vergonya com s'ha enganyat -ho torno a dir- les jugadores. Si no hagués estat per la FIFA, Rubiales no hauria estat inhabilitat. La FIFA el va castigar al minut u: tres mesos, obertura d'expedients i tres anys d'inhabilitació. I no només per tocar-se els genitals o pel petó no consentit, també per les pressions i les coaccions que van patir Hermoso i els seus familiars. Recordem que hi ha obert un procés judicial contra Rubiales a l'Audiència Nacional. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport va fer el ridícul, només quan han vist la FIFA posant una sanció ferma de tres anys han fet el mateix, han copiat la sanció.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.