«Les conseqüències. L'atenció mitjana que rep un pacient atès per un psicòleg clínic són 30 minuts cada dos mesos, inclosos els pacients amb diagnòstics greus, lluny dels 45 minuts cada dues setmanes que demanen els professionals. Els nens i adolescents catalans han d'esperar una mitjana de 80 dies per poder ser visitats de manera ordinària o 20 dies si es determina que sigui una visita preferent, urgències al marge, lògicament. L'espera per als adults també és desesperant: 47 dies per a les visites ordinàries, 33 per a les preferents, i en el cas de la psiquiatria les xifres no milloren substancialment. El panorama que tenim per davant, per tant, és desolador, amb un clar augment dels problemes mentals, especialment entre els més joves. Problemes de sociabilitat, drogodependències, addicció a les xarxes socials, a les pantalles, a la pornografia, probablement responsable del clar augment de les agressions sexuals entre menors. L'infrafinançament estructural i històric de la sanitat està sent, per tant, un llast. Ens està costant la salut als catalans. La falta de professionals a la salut pública està generant que les persones amb problemes de salut mental o malestar emocional i les seves famílies s'abonin a l'autoajuda o vagin a parar a professionals o a personal poc format. I tot i que la falta de professionals afecta tothom, qui pot anar a les consultes privades, home, doncs ho té més fàcil per sortir del pou. I això no pot ser, perquè quan la salut es converteix en un luxe o en un objectiu inabastable és tota la societat la que està malalta. Gràcies.»

Fragmento 3 de 6 de esta intervención.