«Bona tarda a tothom. Gràcies, presidenta. Abans d'entrar en matèria voldria dir unes paraules, ja que és la meva primera intervenció d'aquesta quinzena legislatura i la primera que puc fer en català. I voldria començar dient això. Quan jo vaig néixer a casa em van posar el nom de Jordi, però quan vaig arribar a l'escola em deien Jorge. I a tots els documents oficials em deien Jorge, i a mi això m'empipava bastant. Com és que a un lloc Jordi i a l'altre Jorge? I per què dic això? Perquè és una història, com moltes d'altres, que resumeix el combat i la voluntat de milions de persones que ahir i avui perquè la nostra llengua, el català, no fos relegada a l'àmbit familiar, o relegada o minoritzada, o perquè no fos vexada pel supremacisme nacionalista espanyol. Per això parlar català aquí i avui, encara que alguns ho menyspreïn, per mi és molt important. Per mi és molt important. És molt important perquè significa que aquesta llengua continua viva malgrat els esforços de molta gent que no ho fos. Continua viva, a diferència de moltes nacions que han perdut la seva, la meva no l'ha perdut. I a més, si em permeten, em produeix un plaer, una felicitat quasi diria insana fer-ho davant d'alguns dels fills del franquisme que durant tants anys han utilitzat tots els aparells de l'Estat per voler minoritzar aquesta llengua, humiliar-la i vexar-la. Doncs bé, aquí estem. Aquí estem i, com deia el poeta, ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.