«Moltes gràcies, presidenta. Voldria començar la meva intervenció explicant que les Illes som una discontinuïtat territorial que ens separa el mar del continent, i seguiria així com a ambientòleg durant mitja hora. Però el fet és que, què significa això per a la ciutadania? I el que significa és que estem allunyats del poder polític i del poder econòmic, que s'obliden de nosaltres. I això és el que senten des de casa nostra. Avui mateix tots hem vingut a treballar aquí, al Congrés, alguns a fer espectacles i alguns a fer política, però tots hem vingut de diferent manera. Vostès han pogut triar si venien en cotxe, en bus, amb avió o en tren. Jo només he tingut una de les quatre opcions, amb avió. A la meva feina no m'ha afectat, perquè afortunadament aquí, al Congrés, hi ha mesures per compensar-ho. Però això no és la realitat. I els posaré un exemple molt senzill: una companya música que toca el violoncel cada vegada que té un concert li suposa perdre una oportunitat. Perdre una oportunitat perquè cada vegada que ha de venir a la península a tocar, sent una mestra, sent una gran música, no ho pot fer en igualtat de condicions que els altres, perquè el violoncel no té el descompte de resident, el violoncel no és ni mallorquí, ni menorquí, ni eivissenc, ni formenterer, i per tant, li costa més el bitllet del violoncel que el seu propi bitllet. És una anècdota, un petit detall, però milers de petits detalls són els que fan la vida impossible a les Illes Balears.»

Fragmento 1 de 4 de esta intervención.