«Hi ha moltes memòries, senyories, cadascú te la seva, tots vostès tenen la seva. També hi ha molts silencis i oblits. Parlaré, per tant, d'una qüestió que és personal i col·lectiva i política alhora. Senyor ministre, la Llei de memòria democràtica que vam aprovar la passada legislatura, com vostè sap, pretén corregir la terrible i dolorosa desatenció oficial cap a totes les víctimes de la guerra i la dictadura. També és (em permetrà que ho digui així) una eina contra els silencis i contra els oblits acumulats, alguns oblits gens innocents. Per cert, senyor ministre, el grup republicà, com saben vostès, es va abstenir en la votació final d'aquesta Llei, no pas perquè en fossin contraris, sinó perquè en determinats aspectes la van trobar, i encara la trobem avui en dia, totalment insuficient. Entre altres coses, aquesta Llei no reconeix les responsabilitats patrimonials ni de cap altra mena per part de l'Estat, l'Església o les empreses que es van lucrar, diguem-ho clarament, amb la repressió del règim franquista. Venim d'un silenci.»

Fragmento 2 de 16 de esta intervención.