«Bé, senyor ministre, vostè m'ha dit algunes coses que s'han fet i jo les valoro, especialment valoro la voluntat que vostè té com a coneixedor de la realitat també del seu país, de les Illes Canàries, de coordinar les polítiques de memòria amb les autonomies, i especialment, com vostè sap, això és rellevant, el que fa el Banc d'ADN, sap que hi ha algunes comunitats que han començat a treballar en això, per exemple, el cas de Catalunya. Està bé, i jo crec que això és important. Si m'ho permet, i encara que li sonarà paradoxal que ho digui un independentista, les polítiques de memòria són polítiques d'Estat, i com a polítiques d'Estat demanen alguna cosa més diguem, que bones voluntats. M'agradaria que la seva arribada en aquest Ministeri fos una embranzida, una possibilitat de posar en marxa el motor un altre cop i agafés aquest tema com un tema central. Veig que personalment a vostè li interessa i ho celebro i, per tant, si m'ho permet, entenc la seva intervenció d'avui, senyor ministre Torres, com un compromís en què, a partir d'ara, les polítiques de memòria no seran una 'maria' del Govern, sinó que seran una qüestió central, perquè quan parlem de memòria no parlem del passat parlem també del present, justament, parlem de la qualitat democràtica i parlem del que fonamenta el nervi d'una vida pública que tingui aquest nom com a tal.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.