«Mirin, nosaltres estem plenament compromesos amb la sostenibilitat de les finances públiques, però nosaltres també defensem que el retorn de les regles d'estabilitat es faci de manera coherent, i això vol dir que l'esforç que faci cada administració ha de ser proporcional a la despesa que fan els estats i les seves administracions. És que no és tan complicat. Un altre greuge abans d'acabar, aquest molt flagrant: el dèficit en inversions. El dèficit que patim a Catalunya és, a banda de crònic, també sistemàtic i, val a dir, injustificable. Temps tindrem, espero, a parlar-ne i, òbviament, a posar-hi remei. Dit això, l'acord que avui el Gobierno sotmet a debat i a votació recull, doncs, aquests objectius d'estabilitat pressupostària, de deute públic, així com el límit de despesa no financera de l'Estat, el sostre de despesa, encara que com de manera reiterada ens ha dit la vicepresidenta avui no s'aprova com a tal. I també un altre punt acumulat en aquest, que és el pla de reequilibri. És cert que els objectius s'han flexibilitzat lleugerament respecte al programa d'estabilitat enviat el passat mes d'abril a Brussel·les. Però també és cert que vostès presenten un pla de reequilibri extremadament exigent, una vegada més, amb la resta d'administracions i absolutament laxa amb l'administració estatal. És que, és clar, governar així, dirigir així és com no només fàcil, sinó extremadament descarat. Si parlen de comunitats autònomes i ajuntaments els hem de recordar que són precisament aquests, aquests territoris, els pobles, les ciutats, els micropobles, les autèntiques víctimes de la seva llei d'estabilitat, les autèntiques víctimes. Una llei que algú devia pensar, no sé si molt hàbilment o no, en el seu dia per sanejar les administracions que tenien problemes, en aquest cas financers, però també una llei que alhora ha suposat un llast i val a dir també un fre absolut a les grans transformacions, totes elles dignes i necessàries a ple segle XXI. És vital, doncs, que l'administració estatal reflexioni, al nostre entendre, És vital que repensi també el marc d'estabilitat pressupostària. L'han de simplificar. Han d'eliminar, sens dubte, la càrrega burocràtica. És imprescindible desburocratitzar els nostres ajuntaments. I sobretot, és cabdal poder facilitar la inversió pública tant a les comunitats autònomes com a les corporacions locals, sobretot en àmbits estratègics com el de la reindustrialització.»

Fragmento 5 de 13 de esta intervención.