«Diputats, molt bon dia a tothom, molt bon migdia a tothom ja. Ens trobem de nou davant del que podríem denominar una proposta típica del Govern de l'Estat a aquesta cambra. Típica en tres aspectes fonamentals, tant pel que fa al contingut de la proposta, pel que fa al seu efecte respecte a Catalunya i, finalment, pel que fa a la forma en què aquesta proposta s'ha portat a aprovació en aquesta cambra per part del Govern de l'Estat. I començaré, precisament, per aquest darrer aspecte, perquè no deixa de ser sorprenent que l'actual Govern de l'Estat s'entesti en no entendre que aquesta legislatura no serà com l'anterior. El seu plantejament dels darrers anys de reclamar suports als altres grups a canvi de res no pot formar part de la seva relació, de la relació del Govern amb el Grup Parlamentari de Junts per Catalunya. Aquesta estratègia amb el nostre partit, senyora ministra, no els funcionarà. Els hem advertit des del primer dia. Hem sigut sincers des del primer dia advertint-los que aquesta estratègia no funcionaria. Pretendre fer veure que dialogar és negociar en aquest mandat no els servirà. I voler obtenir els suports necessaris aplicant constantment una política de fets consumats i traslladar-nos així la pressió a nosaltres, amb nosaltres això no donarà resultat. I mentre vulguin fer ho així, vostès estan abocats al contingut del que ha passat aquests dies: viure en la incertesa fins al darrer moment -que no ens equivoquem, rima amb feblesa-, ser castigats permanentment per la dreta i l'extrema dreta, i passar per la vergonya d'haver-los de demanar auxili a ells -precisament a ells- per aprovar les seves mesures i, en conseqüència, reforçar el paper d'aquella dreta que, paradoxalment, vostès sempre presumeixen de voler aturar.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.