«La LISMI va suposar un punt d'inflexió per al canvi de mentalitat amb què s'abordava aquesta matèria. Trias Fargas va aconseguir que tot el discurs se centrés per primera vegada en la necessitat d'integració de les persones amb discapacitat, integració a través de la feina, l'educació, la salut, l'accessibilitat. Aquells primers instruments que al llarg d'aquestes quatre dècades han anat evolucionant ens han portat avui a les portes de la inclusió. I ara, com a prioritat, cal situar les persones amb discapacitat a l'esfera de la llibertat, de la capacitat d'escollir. Cap societat que es vulgui considerar a si mateixa com una societat digna es pot permetre que les persones amb discapacitat vegin passar la vida a través d'una finestra. No, el que hem de fer com a societat ha de ser assegurar que puguin viure la seva vida tal i com ells lliurement la vulguin viure. I en aquest sentit, i com a homenatge també a l'excepcional figura de Trias Fargas i a les seves aportacions per a un nou context, en aquest àmbit avui emetrem el nostre vot positiu.»

Fragmento 4 de 10 de esta intervención.