«Presidenta, ministres, senyories, persones de les entitats i associacions vinculades al sector. Bona tarda. Avui procedim a reformar en un aspecte la Constitució del 78, i ho fem amb una finalitat molt clara i concreta, i sentida especialment per la societat i per moltes entitats. Compartida, com veiem, per la majoria de grups d'aquesta cambra. Nosaltres, els avanço, el Grup Republicà, votarem a favor. Estem parlant d'un tema que té a veure directament amb la dignitat de les persones. Estem parlant de dignitat, d'igualtat, d'equitat, però també estem parlant de llibertat. De llibertat en un sentit pràctic i concret, però profund alhora. De llibertat, efectivament, realitzada cada dia. Estem parlant -ja s'ha dit, però ho voldria remarcar- de justícia, com correspon a la societat del segle XXI, més enllà de les incerteses que vivim. No podem oblidar l'herència humanista ni l'herència il·lustrada, malgrat el llegat terrible del segle XX. Justament perquè tenim al retrovisor la història sabem que aquesta reforma, en el seu sentit profund, el que fa és reforçar els drets de les persones i el respecte que mereix qualsevol ésser humà. Parlem, per tant, de l'acompliment dels drets humans en la seva màxima potència i de com fem més robusta -més robusta- la vida col·lectiva basada en el civisme, en l'empatia, en les cures compartides i en la fraternitat. Sí, la fraternitat, una paraula que fonamenta el naixement de la vida moderna i que hem de posar avui en aquest debat damunt la taula. Fraternitat, amb tots els gestos i amb totes les dimensions de la nostra existència. Deixarem de parlar oficialment de disminuïts, afortunadament, i parlarem de persones amb discapacitat.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.