«I no el resolem perquè és cert que en llocs, en territoris nacionals com Catalunya no tenim el finançament necessari, el finançament amb els recursos que nosaltres mateixos generem, que van a Madrid i que no tornen. És importantíssim que puguem recuperar aquests recursos per donar a cadascuna de les persones amb discapacitat exactament tots aquells recursos directes que necessiten per dur a terme i desenvolupar la seva vida amb llibertat, tal com hauria de ser. Quan l'altre dia parlàvem de salut mental, que és un tema que a Junts per Catalunya ens preocupa moltíssim, i ens preocupa perquè a més és d'aquestes dificultats que tenen les persones, malalties que tenen les persones, la que està més estigmatitzada, i pateixen una sobrediscriminació, també en termes de llibertat. I aquí també cal que legislem perquè tots coneixem que fa molts pocs mesos els experts referents a Europa que es van trobar a Riga, en una convenció precisament per parlar del dret, aquest dret tan fonamental com és el dret de la llibertat, s'estava conculcant l'Estat espanyol de manera sistemàtica en, per exemple, aquests ingressos forçats, que han de desaparèixer i que ja han recomanat que han de desaparèixer i que aquí, lamentablement, a l'Estat espanyol encara s'estan aplicant. Hauríem de posar la mirada en projectes molt interessants. Soc gironina, permetin-me que parli del projecte pilot de salut mental que s'està desenvolupant a Girona, que aporta unes dades extraordinàries sobre el no retorn, el no reingrés en xifres d'un 90 % de les persones tractades fora de les institucions. És a dir, s'ha de desinstitucionalitzar tot el tema de la discapacitat i que totes les persones puguin tenir aquella aportació per part dels estats concreta, la que necessitin ells, no d'una forma com alguns hem conegut com el café para todos.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.