«I en això sí que estem lluny encara d'una societat del benestar que aconsegueixi la dignitat de totes les persones malgrat les seves múltiples diferències. És a dir, està molt bé que els dos partits del règim s'hagin posat d'acord per canviar el concepte de disminuïts pel concepte de persona amb discapacitat. Ara bé, dues coses adreçades a ells dos, per acabar. La primera és que és significatiu, i hauríem de reflexionar, que hagin tardat dècades en realitzar un canvi tan simple a la Constitució, i és que el problema de fons pensem que és el pànic que tenen vostès, el pànic que té el Partit Popular, el pànic que té el Partit Socialista Obrer Espanyol, a la democràcia, el seu pànic a actualitzar el marc constitucional, el seu pànic a tocar una Constitució que en molts aspectes és anacrònica. De fet, va ser un pacte amb els franquistes, i si quaranta anys després no podem canviar res alguna cosa no està ben feta. En aquell moment potser tenia sentit dintre d'aquell context, és discutible, però ara ja no. O per exemple, no pot ser que encara aquesta Constitució consagri drets que semblen extrets d'un tractat medieval com és la inviolabilitat del rei. Com pot ser que el rei sigui una persona inviolable? Això és absurd. Sembla un tractat medieval que va en contra tota lògica i en contra, fins i tot, de la Constitució. I aquest és un problema de fons. La Constitució no era un punt final, com deia abans va ser un pacte amb els franquistes en un context històric determinat. Urgeixen, doncs, canvis constitucionals que continuïn, no es quedin aquí i no siguin una simple anècdota.»

Fragmento 2 de 7 de esta intervención.