«Però és que sabeu què passa? Que a l'Estat espanyol li és igual el que posem a la Llei i li és igual el que en traiem. No ho hem de fer pensant en aquests jutges prevaricadors, ho hem de fer pensant en la robustesa, la solidesa i la inatacabilitat des de la perspectiva jurídica. I s'havia arribat a acords que havien millorat molt la Llei, i aquesta Llei, ben utilitzada pels tribunals, garanteix l'amnistia a tota la nostra gent, perquè no va haver-hi terrorisme, perquè no hi ha hagut traïció, perquè aquests jutges estan 'fabulant' contínuament, i estem caient en el seu parany d'anar-la modificant en funció d'uns interessos completament espuris. Què fan les amnisties? Les amnisties amnistien conductes, les amnisties amnistien fets, i parlàveu d'un debat real, en realitat hauríem de parlar d'un debat assentat a la realitat, assentat al que realment va fer. El que havíem de ser capaços de demostrar amb aquesta amnistia eren tres coses: la primera, que no era un punt de final, és un punt de partida per poder negociar el conflicte amb igualtat d'oportunitats; la segona, no va haver-hi cap d'aquests delictes i si -i si- ens hem posat d'acord, és perquè això és d'una claredat meridiana; la tercera, l'Estat espanyol es fonamenta en criteris no democràtics que farien posar vermell qualsevol estat que parlés de separació de poders, qualsevol, i sembla mentida que els que volen defensar aquest Estat no siguin capaços d'adonar-se que el que està passant, tècnicament, el que està passant és una autèntica vergonya; i la quarta, conduir-nos on volem anar, que és a la resolució del conflicte.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.