«Això és un comportament usurer totalment intolerable. I aquestes mateixes entitats bancàries no retallen només en la remuneració de l'estalvi, també ho fan en infraestructura i en serveis. Per exemple, a la circumscripció de Lleida, van passar de tenir 199 caixers automàtics a tenir-ne 49. Una caiguda del 75 % en quinze anys. De fet, en el conjunt de l'Estat, segons el Banc d'Espanya, en un sol any el nombre de caixers automàtics ha caigut un 7,2 %. I si fixem la mirada en els municipis més petits, els de menys de 500 habitants, la caiguda ha estat de l'11 %, de 426 a 379 caixers. S'entén quina és la tendència, oi? És un escàndol que les entitats bancàries és lucrin impunement, escanyant tots aquells a qui presten diners i aquells que els deixen en dipòsit. És un escàndol que deixin desproveïts d'accés als seus diners milers de ciutadans, tant en ciutats com en zones rurals. I mentre passa tot això, els mateixos bancs continuen amb pràctiques totalment abusives, com per exemple cobrar a una família per quedar-se en descobert. Sempre paga el més vulnerable.»

Fragmento 3 de 9 de esta intervención.