«La Transició, ho veuen, no va consolidar un canvi de cultura política a Espanya, el canvi que Espanya necessitava, i això explica la incapacitat encara avui per respectar Catalunya. Aquest és el fracàs. Sovint les esquerres denuncien la pervivència del franquisme sociològic. I tenen raó. Hi ha partits sencers partits sencers- que es neguitegen quan aquí es diu, per exemple, que el franquisme era feixisme i que el general Franco era un assassí, perquè era un assassí. Per a segons qui, aquest exercici de veritat sobre la foscor del franquisme és un esforç inassumible que els provoca un vertigen democràtic asfixiant. Tenen un problema. I ho entenc, a Catalunya diem que de la família se'n pot dir, però no se'n pot sentir dir. També dels amics o dels entorns. La veritat és que és una conducta molt humana. I al mig ai, al mig- l'àrbitre, el catalanisme polític, hereus de qui també van fer la Transició amb la promesa incomplerta que Catalunya, la cultural, la política i l'econòmica serien respectades. L'Estat no s'ha cregut que això anava de respectar.»

Fragmento 2 de 8 de esta intervención.