«Gràcies, presidenta. Molt bona tarda. Bé, d'entrada, celebrar que sembla que per fi el Partit Popular s'ha adonat que si Feijóo no és president, no és pas perquè ell no vulgui, sinó perquè els independentistes no volem. El Partit Popular avui pretén parlar-nos també de finançament autonòmic, de finançament local, però no es queda aquí, va i eleva l'aposta exigint un seguit de principis tals com la igualtat, tals com la transparència, l'equitat, la corresponsabilitat fiscal, la solidaritat i, a més a més, va, i escriuen respecte, també. Anirem a pams, que diem a Catalunya, una cosa darrere l'altra. La primera, les dades demostren que Catalunya i també els Països Catalans tornen a ser els més perjudicats per un model absolutament injust, per un model absolutament caduc. Les catalanes i els catalans paguem molt per sobre de la mitjana i, en canvi, rebem molt per sota de la mitjana. El model de finançament del que vostès parlen s'hauria hagut de revisar ja l'any 2014. Però saben què passa? Doncs passa que cap Govern espanyol, ni el PSOE ni el Partit Popular, l'han volgut tocar. Jo no sé si els sona un tal M. Rajoy. De fet, ell era president del Gobierno de España precisament el 2014. Tampoc sé si els sona un tal Rato, Montoro o De Guindos, doncs tots tres eren ministres del tal M. Rajoy. La mateixa recepta, evidentment, va per Solchaga o va per Boyer.»

Fragmento 1 de 8 de esta intervención.