«Bé, si jo em prengués seriosament la proposta de Vox, diria que vostès volen anar a una democràcia militant i una mica més. Però de fet, això seria considerar la seva proposta molt seriosament i no tenir en compte que es tracta d'una ocurrència. I els diré una paradoxa molt divertida, és probable que si s'aprovés aquesta llei orgànica que proposen els senyors de Vox, les primeres víctimes d'aquest ordenament jurídic serien els mateixos polítics de Vox. És possible, és probable. Mirin -ho ha dit el representant del Grup Basc i de Bildu, també-, la gent existeix, la gent vota, no se'ns pot treure del mapa, no se'ns pot destruir amb una llei. En el cas concret d'Esquerra Republicana, som un partit que ve de lluny, des de l'any 1931. Ha estat prohibit moltes vegades. Vull recordar precisament que Esquerra Republicana va ser el partit més prohibit a la Transició. Va arribar més tard que el Partit Comunista. Per tant, a nosaltres tot això no ens fa gaire por. Però a més a més, ja que vostès, senyors de Vox, invoquen les lleis, els vull recordar que el Tribunal Suprem -el Tribunal Suprem suposo que no és sospitós d'independentisme- fa seva la doctrina del Tribunal Europeu de Drets Humans en una sentència del 2 d'octubre de l'any 2001 en què diu que el fet que un grup de persones demani l'autonomia o fins i tot la secessió de part del territori del país i, per tant, exigeixi canvis constitucionals i territorials fonamentals, no pot automàticament justificar la prohibició de les seves reunions. És a dir, el Tribunal Suprem i el Tribunal Europeu de Drets Humans, senyories de Vox, neguen que qualsevol fonament jurídic tingui raó en aquesta ocurrència que han portat aquesta tarda aquí.»

Fragmento 3 de 8 de esta intervención.