«Però bé, els catalans això ja sabem de què va. Però tingueu clar que un diputat d'aquesta cambra ha justificat el nazisme, l'any 2024. Després d'això, no sé si podré dir gaires coses sobre justícia internacional i sobre jurisdicció internacional. Segueixo veient que la cambra està callada, és greu, eh? Amb una mica de bona sort a mi ja no m'agafarà, però als que vinguin darrere, ho tenen molt -molt- complicat. Tres elements. Primer, nosaltres aquesta proposició ja la vam plantejar el 2017. Segon, és obvi que hi votarem a favor. Tercer, també és obvi que les societats decents, democràtiques, fonamentades en el respecte als drets humans, haurien de tenir en el seu sí legal, en el seu cos legal, aquest principi de jurisdicció universal. Més enllà que es pugui garantir que els crims de dret internacional puguin ser perseguits des de qualsevol racó del planeta; més enllà que el Pacte de Drets Civils i Polítics dels setanta, que va firmar l'Estat espanyol el 1977; més enllà de l'article 6 de la Convenció de l'ONU; més enllà del Conveni de la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals; més enllà d'això, el que és rellevant és que aquest Estat la tenia. I el que és rellevant és que el PP successivament la va anar retallant fins que fos inexistent en el seu cos legal. Per tant, no és el mateix accedir a un dret democràtic basat en el principi del respecte dels drets humans i en el rebuig a qualsevol tipus de crim, de lesa humanitat, o de genocidi, o de tortures, que haver-lo tingut i perdre'l, perquè el que explica és fins a quin punt hi ha hagut una regressió democràtica en els principis d'aquest Estat.»

Fragmento 2 de 6 de esta intervención.