«Moltes gràcies, senyora presidenta. Senyora ministra, avui soc aquí per evidenciar que 500 quilòmetres de distància són suficients perquè vostè perdi la perspectiva i corri el risc d'equivocar-se rotundament en les seves decisions. I per això avui, des de Junts per Catalunya, la interpel·lem pel delta de l'Ebre. El delta, un espai del qual segurament tothom parla, però que, més enllà de les paraules, necessita fets. Fets i no paraules; acció o desaparició del Delta. Perquè, tingui-ho clar, senyora ministra, o es mou de la seva posició actual i passa a l'acció de la mà dels qui coneixem el delta de l'Ebre o vostè i el seu Govern seran responsables de la seva desaparició. I no desapareixerà pas de la seva llista de problemes i maldecaps, dels nostres records o de les nostres històries territorials; el Delta desapareixerà físicament, perquè, malauradament, està en la recta final de la seva mort. El delta de l'Ebre fins fa uns anys s'havia mantingut impertorbable al pas del temps, permetent un equilibri excepcional entre la terra que el conforma i la gent que hi viu, i creant una sèrie de valors que el fan especial i únic. Podria pensar, segurament, podrien pensar vostès que cadascun de vostès podria dir el mateix d'una part del seu territori. Però en el cas del delta de l'Ebre és cert i absolutament indiscutible. És un tresor únic, t'ho miris per on t'ho miris. Des del punt de vista geogràfic, poden pensar que 320 quilòmetres quadrats no són gran cosa, però aquesta punta de terra guanyada al mar amb el pas del temps pel riu Ebre, amb dues badies formades per la punta del Fangar, al nord, i la punta de la Banya, al sud, i amb dues grans llacunes internes, l'Encanyissada i la Tancada, és un conjunt d'un enorme valor geogràfic.»

Fragmento 1 de 14 de esta intervención.