«I obro parèntesi: què els va passar l'any 1995, per cert? Què els va passar quan el seu PP va eliminar els governadors civils en acceptar el xantatge nacionalista? Què els va passar? Ui, no se n'obliden. No se'n recorden. La Presidència del Gobierno, senyora Nacarino, sempre té un preu? O això era només l'any 1995? O això és per a uns altres? En tot cas, va ser aleshores quan l'Espanya política, i parlo del 2000, es va equivocar canviant el terreny de joc. Des del 1978, quan s'havia d'interpretar la Constitució prevalia el respecte a l'esperit de la norma. Manava una certa idea de respecte, es buscava la cohabitació entre les nacions de l'Estat. Però el 2000 vostès van veure que això de respectar l'esperit de la Constitució era xavalla democràtica, una fotesa prescindible. El PP va assumir que n'hi havia prou amb la literalitat i es van carregar això de respectar l'esperit de la norma. Van entendre que, en conflicte, la dreta espanyola viuria millor i governaria més anys, i aquí estan, emprenyats i a l'oposició. Avui el Partit Popular repeteix fins a l'esgotament que res d'amnistia. Molt bé. Que res de buscar una primera solució al conflicte històric i polític a Espanya, a Catalunya, que -diguem-ho clar- és un conflicte que arrosseguem de fa segles. Molt bé. Doncs, senyoria, s'equivoquen i s'equivoquen de ple.»

Fragmento 3 de 7 de esta intervención.