«No estem en una situació de normalitat, posin-s'ho al cap. En el franquisme, sí, en el franquisme, als cirerers s'hi recollien cireres com ara. Hi havia lleis, hi havia institucions, governs, ministres, tot. Sí, sí, com ara, normalitat. I jutges i presons, com ara. Normalitat, li deien, oi? Doncs avui Catalunya no vol aquesta normalitat. A Junts fem política perquè no acceptem la seva oferta de llibertat condicional i vigilada per a Catalunya. I és cert: el Partit Popular està més còmode amb els herois del 23F -d'aquí dos dies el podran anar a celebrar-, amb espies, amb brutícia, amb operacions Catalunya. A Junts som més de fer política. Per això defensem la llei d'amnistia. La llei d'amnistia, la bona, eh?, la bona, la completa. I acabo. Vostè mateixa s'hi ha referit, senyora Nacarino. Feijóo va dir que el dia més trist -aquí davant, aquí davant-, va dir en Feijóo que el dia més trist de la democràcia va ser la tarda que el projecte de llei d'amnistia va entrar al Congrés. Vostè s'hi ha referit i ho ha repetit. Honestament, per a vostès la pitjor data viscuda en aquest hemicicle és el 18 de novembre del 1976. Saben què va passar el 18 de novembre del 1976? Doncs a les Corts franquistes es van fer l'harakiri votant 'sí' a la llei per la reforma política. Avui el PP voldria tenir la vareta màgica que li permetés tornar enrere per votar 'no', per frenar el temps. El Partit Popular pensa que, si el franquisme hagués perviscut, avui la gent del PP manaria i també s'asseuria en aquest hemicicle, tots vostès tindrien el seu escó. Però, en canvi, en aquest Congrés no hi haurien de suportar ni Pedro Sánchez ni aquesta tropa d'independentistes catalans que, desinhibits i des del sentit comú, defensem el dret de Catalunya a decidir el seu futur de llibertat i de prosperitat. Però, senyora Nacarino-Brabo, la vareta màgica no existeix. Catalunya, sí, som aquí. Facin política i deixin de mentir. Moltíssimes gràcies.»

Fragmento 4 de 7 de esta intervención.