«Bona tarda, senyora presidenta, senyories. Estem parlant estrictament d'un residu tòxic del franquisme. Ho repetiré: la Llei de secrets oficials és un residu tòxic del franquisme. Per tant, ja anunciem ara des d'aquí que és adequat, és imprescindible i és urgent canviar això i, per tant, votarem a favor de la proposta del grup parlamentari basc. La Llei de secrets oficials del 1968, retocada lleument el 1978, és una anacronisme. Però, el terme anacronisme es queda curt, sincerament. I no sé si a vostès els preocupa o no viure en el passat. A mi personalment em preocupa viure en el passat, i aquesta llei ens obliga a viure en el passat. Però no en el passat que descriu la bonica sèrie de televisió Cuéntame, sinó en el passat més sinistre i més horrible. Per cert, moltes de les senyories aquí presents no havien nascut l'any 1968. Per tant, hem heretat un residu i l'estem gestionant. Pot ser la democràcia aliena al canvi? Per què costa tant en la democràcia espanyola canviar les coses? Per què, fatalment, en aquest racó d'Europa les coses costen tant de moure? És que potser som víctimes d'una maledicció? Senyories, amb eines del passat no avançarem cap al futur. A més a més, hi ha dos qüestions ben evidents, la Llei de secrets oficials del 1968 topa frontalment amb la Llei de transparència i accés a la informació i bon govern que es va aprovar l'any 2014, i també topa amb la Llei de memòria democràtica. Per tant, hem de decidir si volem viure en el món de la Llei de secrets oficials del 1968, on a Espanya manava un militar, o volem viure en el present, on tenim una llei de transparència i una llei de memòria. Hem de triar, com a Matrix: pastilla vermella o pastilla blava? Hem de triar d'una vegada i això interpel·la, com s'ha dit, efectivament, les senyories del PSOE, que sempre ens donen la raó, però finalment no activen el botó. Per cert, i amb tot l'afecte diré: i a la senyories de SUMAR, que, sigui dit de passada, també formen part del Govern espanyol.»

Fragmento 1 de 9 de esta intervención.