«En la dictadura el secrets oficials eren una part més de la terrible opacitat d'un règim tirànic, la mecànica intrínseca de la destrucció de la població. Vull recordar que sota el franquisme no hi havia ciutadans, hi havia súbdits. Per tant, la llei del 1968 de secrets oficials ens continua tractant com a súbdits, és a dir, com a menors d'edat, sempre sota sospita, perquè així tractava el franquisme als súbdits. En democràcia, senyories, el Leviatan ha de ser domesticat i controlat. Altrament, aquest Leviatan se'ns menja, i ho sabem perfectament. Per exemple, en el cas Pegasus i altres episodis que no podrien servir per acreditar, com es diu amb la boca ben ampla, que Espanya és una democràcia plena. Doncs, gràcies a la llei del 1968 és menys plena, senyories. És inacceptable en termes de qualitat democràtica mantenir això. Torno a apel·lar a les senyories del PSOE: si us plau, aquesta vegada activin el botó. No fem el parabien; no fem el bienqueda, si us plau. Per cert, vull recordar que, en el context de l'Europa on l'Estat espanyol viu i conviu, també som una anomalia en aquest sentit, perquè altres ordenaments jurídics, com el de França, Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, sí que tenen terminis límit en les seves respectives lleis de secrets oficials. Siguem, si més no, tan estranys com els francesos, els alemanys o els britànics.»

Fragmento 4 de 9 de esta intervención.