«I jo em demano aquesta tarda aquí, quan hi ha molta gent que potser dorm o no m'escolta o no s'ha posat el traductor, perquè, ves a saber, de cop i volta ha aparegut el do de llengües en aquesta cambra. Jo em pregunto, jo em demano: a qui es tracta de protegir? Aquesta llei del 1968, que, repeteixo, és una podridura estricta del franquisme, a qui vol protegir? A quina mena de mòmies es tracta de protegir? O mòmies o mòmies ressuscitades, perquè, és clar, n'hi ha algunes que tampoc havien nascut el 1968. Quins fets es tracta de mantenir en el silenci? De quines comèdies se'ns vol amagar? Perquè, és clar, una llei de secrets oficials dictada per la dictadura protegeix com ho fan les dictadures, és evident. Per cert, aprofito per recordar, si no ho saben, que hi ha una gran legislació, un gran paquet de legislació vigent, que encara ve del franquisme. Pràcticament podríem dir que hi ha més de 250 normes preconstitucionals; és a dir, que a la que et descuides sota la pedra apareix una llei firmada per Franco. Quina il·lusió! Mai a la vida la moda vintage havia estat tan divertida, senyories. Coincideix aquest debat amb el 43 aniversari de l'intent de cop d'estat del 23F. I, per tant, és pertinent també interrogar-se sobre què podríem descobrir si la Llei de secrets oficials finalment fos nova. Què sabríem que no podem saber?»

Fragmento 5 de 9 de esta intervención.