«I en aquest sentit, si totes les víctimes són víctimes, si no hi ha víctimes de primera i de segona, totes mereixen igual reconeixement i indemnitzacions econòmiques i prestacions, oi? Estan vostès disposats a homenatjar i reconèixer exactament les mateixes indemnitzacions i prestacions que tenen les víctimes d'ETA a totes les víctimes de la violència política del segle xx a l'Estat espanyol? En un exercici d'hipocresia i cinisme, porten anys demostrant que no i que no consideren totes les víctimes de la violència política igual, que l'Estat espanyol les considera o les discrimina segons qui sigui l'autor de l'assassinat, la ideologia de la víctima o el temps transcorregut. I per cert, com a mostra de la hipocresia de l'Estat espanyol, vull assenyalar que la societat i les institucions espanyoles continuen reconeixent i fent homenatges a un tal Felipe González, últim responsable polític del GAL, o al criminal de guerra José María Aznar. I ja que la dreta espanyola, com cada cop que s'apropa un període electoral, reviu ETA, deixin que torni a reconèixer el gran esforç que ha fet la societat basca per superar la violència política mitjançant un procés de pau en què han estat implicats els principals actors i institucions del país. I en particular, vull reconèixer la gran feina que ha fet l'esquerra abertzale a favor de la pau i la concòrdia d'Euskal Herria, obrint camí cap al seu alliberament nacional i social. Aurrera. Moltes gràcies.»

Fragmento 2 de 4 de esta intervención.