«Gràcies, presidenta. Senyories, l'emergència climàtica és el repte més complex i urgent al què ens enfrontem com a humanitat. Em sembla que totes les diputades i diputats d'aquesta cambra hauríem de tenir present aquest fet, tenir-lo present cada cop que ens reunim en aquest hemicicle o en comissió per debatre i adoptar no només polítiques climàtiques, sinó també polítiques econòmiques, polítiques socials, polítiques de salut, perquè el canvi climàtic ho travessa tot. Per tant, cal posar la política al servei d'aquest repte majúscul i establir, per una banda, tots els mecanismes necessaris per a planificar i articular una transició verda justa. I per l'altra, acabar amb aquells instruments que no ens permeten avançar cap a aquest objectiu últim de neutralitat climàtica. El Tractat de la Carta de l'Energia és un instrument que no ens permet avançar, i així ho diu la comunitat científica. Ho diu el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic, l'IPCC de les Nacions Unides, que el considera un gran obstacle per lluitar contra el canvi climàtic i, cito textualment, 'pot donar lloc a un refredament normatiu que pot portar molts països a abstenir-se d'adoptar polítiques de mitigació com l'eliminació progressiva dels combustibles fòssils o endarrerir-ne la seva adopció.' Són moltes les empreses de la indústria fòssil que denuncien els estats membres d'aquest tractat fent ús del mecanisme de resolució de controvèrsies inversor-Estat, un sistema judicial privat que, per cert, la Unió Europea ja no incorpora en cap dels seus tractats internacionals.»

Fragmento 1 de 6 de esta intervención.