«Llavors, què passa amb els malalts que no hi poden fer front? Què els passa a les persones que viuen soles? El sistema de salut i l'estat del benestar han d'acompanyar, han de contemplar un acompanyament integral en totes les dolències i en totes les fases de les mateixes dolències, sigui a base de tractament per alentir la malaltia, o sigui per a les cures pal·liatives quan arriba el cas. Imaginem-nos per un moment que un tractament de quimioteràpia no estigués cobert per la mateixa Seguretat Social i deixéssim en mans de les famílies i els recursos fer el tractament d'aquesta malaltia. Això, doncs, senyories, és el que els passa als afectats d'ELA. Així doncs, la norma, les lleis, han de tenir l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones afectades per l'ELA, però també, i molt important, la de les seves famílies. Dotar de recursos econòmics per adaptar l'entorn del malalt a la seva nova vida. Cal que les famílies no hagin d'afrontar càrregues financeres excessives a costa dels costos associats a l'atenció i al tractament de l'ELA. Promoure també l'atenció integral i multidisciplinària, i que aquesta atenció sigui mitjançant un equip de professionals especialitzats, si així la família ho necessita, visqui allà on visqui, en un entorn urbà o en un entorn rural. O si no, dotant de recursos aquelles famílies que, pel motiu que sigui, prefereixen fer-se càrrec de les cures necessàries. Però que aquest motiu no sigui que perquè com que visc en una zona rural, no tinc ningú que pugui contractar que sigui professional. No pot ser que una malaltia com l'ELA, i d'altres que de per si fan del pacient una persona dependent, no tinguin associades les ajudes i els recursos necessaris per fer front a les conseqüències i limitacions que produeix la malaltia. Com tampoc pot ser que cada malaltia estigui legislada per una llei diferent. Hi ha 6500 malalties anomenades rares o minoritàries. Fa anys, per tant, que en aquestes mateixes Corts es va aprovar la llei de dependència, se'ns va vendre com la panacea. Divuit anys després de la seva aprovació, ha quedat aprovada i acreditada la seva insuficiència i la seva limitada aplicació. Cal, doncs, que hi hagi una profunda revisió d'aquest marc i que inclogui totes les malalties amb especial afectació a la mobilitat i que necessiten de cuidadors i de recursos. I encara més, és inadmissible que una llei tan important per a la vida de moltes persones estigui infrafinançada, i dic infrafinançada perquè la llei de dependència ho està molt, per part de l'Estat.»

Fragmento 2 de 5 de esta intervención.