«Moltes gràcies, senyora presidenta. A Espanya moren anualment 30 000 persones de forma prematura, és a dir, evitable, a causa de la contaminació i la baixa qualitat de l'aire. Menysprear les polítiques públiques de mobilitat sostenible, particularment de peatonalització i recuperació de l'espai públic, de foment de la bici, d'electrificació del transport públic, és menysprear el dret a la vida. I no ho dic només jo, ho diu l'Oficina de Ciència del Congrés. En política és important ser també agraït i, per tant, m'agradaria en esta primera intervenció recordar-me de gent valenta que el 2015, amb pors internes, amb nul.la complicitat dels socis i amb un menyspreu absolut en gran part dels mitjans de comunicació, van fer una xicoteta gran revolució. Estic parlant de Giuseppe Grezzi a València, de Janet Sanz a Barcelona, d'Inés Sabanés a Madrid, de Martín Vila a Cadis o d'Esther Díez a Elx. Persones valentes que, malgrat que no ho tenien fàcil, van decidir que era important apostar per la política valenta i van transformar les nostres ciutats en ciutats amables, en ciutats sostenibles que pensen en la infància, que són més accessibles i que són millors per al comerç local. Senyories, estem parlant d'una fantàstica gestió que ha suposat 2 milions de metres quadrats recuperats per a la vida que estaven utilitzats exclusivament pel cotxe. Estem parlant de centenars de carrils bici. Estem parlant de desenes d'aparcaments. Estem parlant d'haver electrificat el parc d'autobusos públics. Quin gust dona ara passejar per la Corredera d'Elx, anar en bici a València, capital verda europea, i en tantes altres ciutats que hui són menys hostils per a la majoria.»

Fragmento 1 de 5 de esta intervención.